7.ENTREVISTA

Durant aquest projecte, també vam pensar que estaria bé poder parlar amb alguna persona que estigués informada sobre el tema, ja sigui un psicòleg, algun metge o una persona afectada amb qualsevol trastorn alimentari.

Finalment, vam aconseguir contactar amb una persona que en va patir un, i li vam fer algunes preguntes. Són les següents:

1. Com es passar per un TCA? Confós, perquè mai saps el que et passa realment. Al principi sents que tens un control, un control de la teva vida, però després te’n adones que en veritat que estàs caient en un pou molt fondo. És una superació personal.
El fet de reconèixer que la estàs patint és un gran valor.
El trastorn m’ha canviat. És horrible i no l’hi recomano ni al meu pitjor enemic.

2. Creus que és adequat el funcionament del centre de Manresa? - Tot depèn del punt de vista amb el que ho miris, subjectivament diria que no tinc molts bons records del centre que s'encarrega dels TCA. Objectivament haig de dir que els professionals sempre volen el millor per tu, i el seu únic objectiu és que milloris, tenen molt experiència. D'altra banda, penso que a vegades només es fixen en la part física, la part psicologica és més un treball teu, amb això crec que falla.

3. Explica’ns el tractament utilitzat per a sortir dels TCA.Depèn del cas, cada persona és un mon i els tractaments s’han d’adaptar a cada persona. Hi ha uns protocols segons com detectar un TCA (pares, escola, el mateix hospital, etc.) També hi han uns protocols segons la gravetat del TCA. Se sol solucionar primer la part física per sortir del risc. I a partir de que estas saludable físicament es comença a treballar amb la part psicològica. Cal dir que depèn molt del cas, i que aquest tractament és utilitzat amb la anorèxia, que amb d’altres TCA canvia. Si estas en un pes molt baix es passa a 24 hores on se’t donen els nutrients necessaris per viure i fins que no estàs en un pes saludable no en pots sortir.                                

4. Segons la teva opinió, creus que afecta igual a un adolescent que a un adult? Segons la meva opinió no afecta igual a un adolescent que a un adult ja que hi han moltes diferències. Si entre casos de la mateixa edat, ja és molt diferent perquè cada persona és un món i a cadascú li afecta de una manera diferent, a un adult també li afecta diferent ja que també les condicions del propi cos ja són diferents a les de un jove.
Els TCA canvien molt segons l’edat ja que el ritme i el que envolta la teva vida canvia molt.

5. Com et sents tu ara mateix quan et parlen del tema? Ara mateix em sento rara dient  la paraula Anorèxia, ara feia temps que no la deia. Encara que, actualment, si em parlen del tema com a malaltia em sento còmode, però  si és més personalment m’és molt més difícil.

6. Segons la teva opinió, creus que actualment les persones son conscients de la amplada que abarquen els TCA a la societat? Les persones no son GENS conscients dels casos de TCA que ens rodegen. Ho pot patir qualsevol, des del company que mai parla fins qualsevol amic o amiga molt proper. L gent no se'n adona, ja que és un tema que s’amaga molt fins que és evident. A més a més la gent es pensa que això no li pot passar. Jo, personalment un any abans de patir-lo pensava: - com pot ser que aquestes persones que passen per això no ho veuen...- no ho entenia. És el que passa amb les persones que no ho han passat o que persones molt properes ho han passat. Afegir que les pel·lícules que se n’han fet no s’han enfocat des de la perspectiva més adequada.

7. Descriu-me amb adjectius el que és passar per un TCA. Els adjectius des del meu punt de vista son: indecisió (vols sortir del lloc on ets però a la vegada el teu cap no n’està segur) impotència (tu vols fer a favor, però molts cops t’es impossible) reflexió (aprens moltes coses sobre tu mateix i a valorar les coses entre d’altres).
.
8. Que creus que s’hauria de fer actualment per evitar més gent afectada? Jo crec que en comptes de fer tantes xerrades de nutrició, esport... s’haurien de fer a l’autoestima, d’acceptar que tu ets com ets, i que el teu cos és únic, que mai serà come el d’algú altre, per constitució, metabolisme o genètica. Ja que de vegades les xerrades de nutrició i esport poden ser el que genera aquestes malalties, entre d’altres coses. I és molt complicat sortir d’aquí.

1.