2. CAUSES DELS TRASTORNS ALIMENTARIS

2.1 Principals causes

Les principals causes dels trastorns d’alimentació, són una combinació d’elements
biològics, psicològics, familiars i socials.

La insatisfacció corporal és una característica necessària per a l'aparició
d'aquestes malalties. En els casos de l'anorèxia i de la bulímia se sap que
el 80% dels casos apareix quan es comença una dieta d'aprimament sense
cap mena de control professional.

Altres conductes alimentàries considerades de risc entre els adolescents són picar
entre hores, consum de menjar ràpid, consum excessiu de llaminadures dolces i
"snacks" salats, i saltar-se àpats.

També poden ser causats entre d'altres per la pressió dels mitjans, que ens indueix
a estar prims i també musculats.

El trastorn sol venir quan es mira de controlar el pes amb mesures que perjudiquen
la salut i la preocupació per l'aspecte físic esdevé una obsessió.

Sembla que a l’estiu és més fàcil que comenci un TCA (més o menys un 40%), i és
en aquesta època quan augmenten les visites els centres de rehabilitació.

Les alteracions de la conducta alimentària també es poden considerar
conseqüència d'una autoestima ferida front a la qual la persona reacciona
compulsivament amb un comportament inconscient resultat dels efectes de la
persecució inútil de metes inassolibles.

Molta gent que acaba tenint TCA és degut a una dieta molt restrictiva.

El TCA pot causar problemes durant el creixement, problemes familiars, haver sigut
crítica pel pes o la talla i la baixa autoestima.

Les persones amb aquests trastorns tenen en comú el menyspreu a la seva imatge
corporal i a ells mateixos com a persones.